El passat divendres vaig tenir una gran sorpresa.
Mentre encara m’estava despertant de la migdiada, algú es va posar a picar amb força a la porta de casa. No entenia res i em vaig mirar a la Laia. Ella va riure i em va dir “em sembla que és per tu”. I allà vaig començar a lligar caps.
El meu comiat de solter començava.
Els tres encarregats de venir-me a buscar, Dídac, Ruben i Titu, ja anaven amb una samarreta on es llegia: “L’última gran festa, Despedida Gabi”. Primer de tot vaig haver de posar-me la meva i signar un manifest amb un munt de clàusules. A mida que el llegia la meva por anava augmentant.
Ara que ja havia assumit que era el dia del meu comiat, m’anaven donant ordres i la següent va ser fer una motxilla amb roba per a un dia.
Els dubtes m’anaven envaïnt i encara no podia pensar per mi mateix.
I vam sortir cap al carrer. D’allà vam anar a l’Aquelarre a prendre algo i després, cap a La Penya on ens esperava tothom.
Només arribar a La Penya, em van fer posar una disfressa de Pedro Picapiedra (gràcies per no haver-me fet disfressar de tia…). Com a bon Flistone, tenia cotxe i tot, un flamant Troncmòbil amb sostre inclòs.
Allà hi havien tot de jocs preparats, entre ells un Pasapalabra on tothom m’apuntava amb una pistola d’aigua, amb la que quan m’equivocava em disparaven. Les lletres de cada prova eren un globus plens de diverses coses: farina, aigua, cervesa i ves a saber què més. Total que vaig quedar ben mullat i brut, després d’haver rigut molt.
Disfressat em van portar de ruta per Sant Cugat amb una guardiola penjada del coll per tal de recollir diners. He de dir que ho vaig fer prou bé.
Ja de nit vam anar cap a Barcelona. A la parada del bus m’esperava el padrí, l’Ignasi i vam estar de bars per la zona del centre i la Rambla i, quan semblava que la festa s’acabava, em van dir que començava la segona part del comiat. Els que anavem amb motxilla seguiem cap a un altre destí que no podia saber.
A Plaça Catalunya va aparèixer una Limousina i m’hi van fer entrar. Ens va portar a fer un volt per Barcelona i a mig camí em va tapar els ulls per a anar a algún lloc.
Quan me’ls van destapar em vaig trobar ni més ni menys que a l’aeroport…i a la porta d’embarcament posava: AMSTERDAM…No m’ho podia creure, marxavem de cap de setmana!
Allà vam quedar reventats de tant caminar, visitant el barri vermell, els parcs…i sortint per la nit de festa. Vam recòrrer tot Amsterdam a peu, les meves cames donen fe.
De tornada diumenge a la nit no podiem més. No haviem parat amb tot el cap de setmana i haviem dormit molt poc. Ara, va ser un cap de setmana ple de sorpreses, i vam passar-ho molt bé sense parar de riure.
Gent, us he de dir que ha estat un cap de setmana es-tu-pen-do. Totes les parts del comiat han estat genials i divertides, m’ho heu fet passar molt bé i agraeixo la feina que hi ha hagut al darrere. Merci per preparar-me aquest comiat que no oblidaré.
Gemma, Isma, Anna, Ferran, Xino, Mire, Dídac, Titu, Ruben, Nolo, Mitri, Adri, Guim, Ignasi, gent de la Penya en general i als que volieu i no hi vau poder ser. A TOTS, MOLTES GRÀCIES!!!
Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com
www.facebook.com/laiayllafoto
laiayllafoto@gmail.com
El pasado viernes tuve una gran sorpresa.
Mientras todavía estaba despertándome de la siesta, alguien picó con fuerza a la puerta de casa. No entendía anda y me miré a Laia. Ella sonrió y me dijo “me parece que es para ti”. Y entonces empecé a atar cabos.
Mi despedida de soltero empezaba.
Los tres encargados de venirme a buscar, Dídac, Ruben i Titu, ya llevaban una camiseta donde se leía: “La última gran fiesta. Despedida Gabi”. Antes de nada tuve que ponerme la mía y firmar un manifiesto con un montón de.
A medida que lo leía, mi miedo iba aumentando.
Ahora que ya había asumido que era el día de mi despedida, me iban dando órdenes y la siguiente fue preparar una mochila con ropa para un día.
Las dudas me asaltaban y todavía no podía pensar por mi mismo.
Y salimos a la calle. De allí fuimos al Aquelarre donde estuvimos tomando algo y después, hacia La Penya donde nos esperaba el resto de gente.
Sólo llegar a La Penya, me hicieron poner un disfraz Pedro Picapiedra (gracias por no haberme disfrazado de tía…). Como buen Flistone, tenía coche y todo, un flamante Troncomóvil con techo incluído.
Allí habían varios juegos preparados, entre ellos un Pasapalabra donde todos me apuntaban con una pistola de, con la que cuando me equivocaba me disparaban. Las letras de cada prueba eran un globo lleno de diferentes cosas: harina, agua, cerveza y vete tu a saber qué más. Total que quedé bien mojado y sucio, después de haver reído mucho.
Disfrazado me llevaron de ruta por Sant Cugat con una hucha colgada del para recoger dinero. Tengo que decir que lo hice bastante bien.
Ya de noche fuimos hacia Barcelona. En la parada del bus me esperaba el padrino, Ignasi, y estuvimos de bares por la zona del centro i la Rambla y, cuando parecía que la fiesta terminava, me dijero que empezava la segunda parte de la despedida. Los que íbamos con mochila seguíamos hacia otro destino que, por el momento no podía saber.
En Plaça Catalunya apareció una Limousina y me hicieron entrar dentro. Nos llevó a dar una vuelta por Barcelona y a medio camino me taparon los ojos para ir a algún sitio.
Cuando me los destaparon me encontré ni más ni menos que en el aeropuerto…y en la puerta de embarque ponía: AMSTERDAM…No me lo podía creer, nos íbamos de fin de semana!
Allí quedamos reventados de tanto andar, visitando el Barrio Rojo, los parques…y saliendo de fiesta por la noche. Recorrimos todo Amsterdam a pie, mis piernas dan fe.
De vuelta el domingo por la noche, no podíamos más. No habíamos parado en todo el fin de semana y havíamos dormido muy poco. Ahora, que fue un fin de semana lleno de sorpresas, y lo pasamos muy bien sin parar de reír.
Gente, os tengo que decir que ha sido un fin de semana es-tu-pen-do. Todas las partes de la despedida han sido geniales y divertidas, me lo havéis hecho pasar muy bien y agradezco el trabajo que hay detrás. Gracias por haverme preparado esta despedida que no olvidaré.
Gemma, Isma, Anna, Ferran, Xino, Mire, Dídac, Titu, Ruben, Nolo, Mitri, Adri, Guim, Ignasi, gente de La Penya en general y a los que queríais y no pudisteis estar. A TODOS, MUCHAS GRACIAS!!!
Etiquetes: Amsterdam, casament original, comiat de solter, despedida de soltero, fotografia casament, ideas despedida de soltero, idees comiat de solter, laiayllafoto, sant cugat